dimarts, 11 de juny del 2013

Lectures astronòmiques per al Bloomsday
Astronomical lectures for the Bloomsday


Celebrant el Bloomsday, amb vestits d'època, davant
del Pub Davy Byrne's de Dublin.
Foto: Wikimedia Commons.


Bloomsday, la festa que cada any els fans de l'Ulisses de James Joyce dediquen a commemorar la jornada dublinesa del 16 de juny un dia, com qualsevol altre, en la vida de Leopold Bloom, el protagonista de la novel·la.








Foto: Ramon Moliner

  
Per preparar la celebració m'he rellegit alguns fragments de la novel·la magnificament traduïda, de l'anglès al català, per Joaquim Mallafré.






  
A continuació us ofereixo un petit tast sobre alguns dels temes astronòmics que hi tracta (tingueu present que la novel·la va ser escrita el 1904) copseu-ne la qualitat literària i si us agrada anineu-vos a llegir la totalitat del llibre.


¿Amb quina meditació acompanyà Bloom l'acte de mostrar al seu acompanyant les diverses constel·lacions? .... sobre Orió amb el seu Cinturó i el sol sèxtuple Theta i la Gran Nebulosa  en la qual podrien ser continguts 100 dels nostres sistemes solars; sobre nous estels moribunds i naixents com la Nova de 1901; sobre el sistema abocant-se vers la constel·lació d'Hércules; sobre la paral·laxi o desplaçament paral·làtic de les anomenades estrelles fixes en realitat movent-se permanenment des d'eons immesurablement remots fins a infinitament remots futurs amb comparació amb els quals les tres vintenes i mitja d'anys assignades a la vida humana constituïen un parèntesi de brevetat infinitesimal.


La consstel·lació d'Orió. En la mitologia grega representa el Caçador. Observeu l'arc, el gos (Canis Major) que l'acompanya, la Llebre i sota el cinturó, M 42, la Gran nebulosa d'Orió.
Foto: Ramon Moliner





























La Gran Nebulosa d'Orió: una regió molt rica en formació estel·lar per condensació de les denses nebuloses de hidrogen, el material primordial de l'Univers.
Foto: Ramon Moliner



  

¿Quins trets diversos de les constel·lacions foren considerats successivament?
    Els diversos colors significatius de diversos graus de vitalitat (blanc, carmí, vermelló, cinabri); llurs graus de brillantors; llurs brillantors revelades fins a la 7a. inclosa; llurs posicions; .....  la condensació en sols de nebuloses espirals; les revolucions interdependents dels estels binaris; ... l'aparició d'un estel (de 1a. magnitud) d'extraordinària brillantor dominant dia i nit (un nou sol lluminós generat per la col·lisió i amalgamació en incandescència de dos ex-sols no lluminosos) pels volts del naixement de William Shakespeare sobre la delta de l'ajaçada constel·lació de Cassiopea que mai no es pon i d'una estrella (de 2a. magnitud) d'origen similar però de menys brillantor que havia aparegut a la constel·lació de la Corona Septentrional i n'havia desaparegut pels volts del període de naixement de Leopold Bloom......




Regulus: és en realitat un estel triple. El component principal (Alfa Leonis A) és relativament jove, de color blavós, molt brillant (magnitud 1,36), de 3,5 masses solars i té la particularitat de giravoltar sobre si mateix a gran velocitat (en un període de tant sols 15,9 h), observeu com apareix ovalat a la imatge; El component secundari (Alfa Leonis B) és de color ataronjat té una magnitud més feble (8,14) i a la vegada té un estel nan de color roig i molt més feble (magnitud 13,5) orbitant al seu voltant (no es veu a la imatge per manca de resolució òptica).
Foto: Ramon Moliner


































Meteorit captat durant la pluja d'estels dels Perseids.
Foto: Wikimedia Commons

  
Quin signe celeste fou observat per tots dos simultàniament?
    Un estel precipitat a gran velocitat aparent a través del firmament des de Vega a Lira per damunt del zenit passat el grup estel·lar de la Cabellera de Berenice vers el signe zodiacal de Leo.





















foto: Wikimedia Commons




I per completar la lectura i entrar en ambient, no hi ha res millor que prendre's una Guiness ... Salut...!








 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada